CARNESTOLTES 

Etimologicament la paraula té origen dins la llengua italiana, fent referència a l’acomiadament de la carn durant els 40 dies següents a aquesta festivitat, on els cristians evitaven menjar cran vermella.

El carnastoltes és una festa internacional celebrada en molts paissos de tradició cristiana, majoritariament en el continent europeu i americà. Aquesta festa es celebra set setmana després de la primera lluna plena, passat el solstici d’hivern i rere la primera lluna plena de l’equinocci de primavera. És per tant una celebració pertanyent al cicle de la quaresma i que té una duració de tres dies.

El carnastoltes és una festivitat originariament pagana que data de l’Edat Mitja a Espanya. En l’antiguitat de la societat rural, majoritàriament cristiana es celebrava el carnastoltes com un lapse de permissivitat oposat a la repressió litúrgica i el sacrifici pròpi de la quaresma.

Els dos personatges representants del carnastoltes i la quaresme són el rei carnasoltes, d’aspecte gras, bevedor i esbojarrat, i la Vella quaresma de set cames.

Avui dia de carnaval es sinònim de disfresses, grups que canten coples i ballen cançons alegres, rues I festes als carrers.

LA QUARESMA 

La quaresma és el príode de quarante dies que el calendari litúrgic cristià essenyala per preparar-se per a la Setmana Santa, i que comença el dimecres de cendra i acaba el diumenge de pasqua.

L’objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i penitència en què els Cristians tinen un temps per a preparar-se per a la celebració de la Pasqua practicant el dejuni i l’abstinència, considerant aquest acte com un mitjà d’apropament i identificació amb el petiment de Crist durant la Passió. 

Tradicionalment durant aqusta festivitat els Cristians erradicaven la ingesta de productes càrnics i ous i la concentraven majoritàriment a la sortida i la posta del sol, actualment es limita aquesta redempció al dia dimercres de cendre i el diverndres sant.

Al païssos de parla catalana la quaresma es representa gràficament per mitjà d’una dona vella amb set cames que simbolitzen les set setmanes que dura la festivitat i que a mesura que va passant es van arrencant, a més a més, se la representa amb un bacallá al braç representant el seu dejuni càrnic.