CARNESTOLTES 

Etimologicament la paraula té origen dins la llengua italiana, fent referència a l’acomiadament de la carn durant els 40 dies següents a aquesta festivitat, on els cristians evitaven menjar cran vermella.

El carnastoltes és una festa internacional celebrada en molts paissos de tradició cristiana, majoritariament en el continent europeu i americà. Aquesta festa es celebra set setmana després de la primera lluna plena, passat el solstici d’hivern i rere la primera lluna plena de l’equinocci de primavera. És per tant una celebració pertanyent al cicle de la quaresma i que té una duració de tres dies.

El carnastoltes és una festivitat originariament pagana que data de l’Edat Mitja a Espanya. En l’antiguitat de la societat rural, majoritàriament cristiana es celebrava el carnastoltes com un lapse de permissivitat oposat a la repressió litúrgica i el sacrifici pròpi de la quaresma.

Els dos personatges representants del carnastoltes i la quaresme són el rei carnasoltes, d’aspecte gras, bevedor i esbojarrat, i la Vella quaresma de set cames.

Avui dia de carnaval es sinònim de disfresses, grups que canten coples i ballen cançons alegres, rues I festes als carrers.

LA QUARESMA 

La quaresma és el príode de quarante dies que el calendari litúrgic cristià essenyala per preparar-se per a la Setmana Santa, i que comença el dimecres de cendra i acaba el diumenge de pasqua.

L’objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i penitència en què els Cristians tinen un temps per a preparar-se per a la celebració de la Pasqua practicant el dejuni i l’abstinència, considerant aquest acte com un mitjà d’apropament i identificació amb el petiment de Crist durant la Passió. 

Tradicionalment durant aqusta festivitat els Cristians erradicaven la ingesta de productes càrnics i ous i la concentraven majoritàriment a la sortida i la posta del sol, actualment es limita aquesta redempció al dia dimercres de cendre i el diverndres sant.

Al païssos de parla catalana la quaresma es representa gràficament per mitjà d’una dona vella amb set cames que simbolitzen les set setmanes que dura la festivitat i que a mesura que va passant es van arrencant, a més a més, se la representa amb un bacallá al braç representant el seu dejuni càrnic.

QUÉ ENS FA POR ?

La industria del cinema s’ajuda d’un seguit d’estratègies per a crear una pel·lícula que realment aconsegueixi sorprendre’ns i creï una esfera de terror que sadolli les nostres necessitats. Entre aquestes estratègies trobem les següents característiques:

➤  Percepció sonora: els efectes sonors són un dels elements més importants per construir un entorn de tensió, els cops de so generats pels crits, cops secs o bandes sonores que operen en frequències sonores per sota de 20Hz conegudes com a infrasons que generen sensacions incòmodes que el nostre cervell processa com a senyals d’alerta.

➤  Visió subjectiva: on se situa la càmara a l'altura de la vista del personatge situant a l'espectador com a primera persona de l’acció per fer-li creure que realment està dins de l’escena. 

➤ Filtres de color: normalment Colors foscosc que imposibiliten el reconeixament de l’objecte o persona i gernera desconfiança a l’espectasor, a les escenes de més tensió s'introdueixen filtres e Colors balvosos i blauencs per a donar dramatisme a l'escena i vermells per a resaltar moment de màxima tensió 

➤  Ús d’espais en negatiu: on apreix reflecit al espai més llunyà i desenocat la verdadera acció de l’escena 

A la nostra vida en general ens fa por la mort I el dolor físic I mental causat molts cops per la pèrdua de persones properes i familiars. Aquests fets sentimentalment ens indiquen una desconfiança i desencis per el desconegut, per allò que encara no sabem com serà. 

Les pel·lícules de por s’aprofiten d’aquest buit de coneixament per jugar amb els nostres sentiments i crear un univers paral·lel en el qual el nostre cervell s’introdueix, es per tant poc sispitós que els temes més representatius d’aquest gènere estiguin relacionats amb la mort I els successos que aquest fet provoca en l’esser humà, la ressusitació de l’ànima, el més enllà, els esperits. Una característica primària heretada del nostres avantpassats més primitius i que la indústria del cinema  aprofita és la latència i l’impuls per esbrinar i desvetllar tot allò que no podem comprendre, es per això que algunes persones i protagonistes sempre volen resoldre els successos inexplicables i metafísics

ARTÍCULO DE OPINIÓN SOBRE LA EUTANASIA. 

LA VIDA ES UN DERECHO, NO UNA OBLIGACIÓN.  

La Eutanasia es según la Organización Mundial de la Salud (OMS) aquella acción del médico que provoca deliberadamente la muerte del paciente.

En Espanya se ha puesto sobre la mesa del Congreso de los Diputados una propuesta de ley que pretende modificar el Código Penal para que los profesionales sanitarios implicados en el proceso de muerte del paciente a través del método de la eutanasia no sean procesados por homicidio simple, doloso o asesinato por concurrencia de precio, recompensa o promesa con penas máximas de 25 años de condena. 

La eutanasia no debe confudirse con el suicidio asistido, ya que estos dos términos corresponden a actos distintos que obtienen una diversa consideración en mi posterior artículo de opinión. 

El suicidio asistido trata de proporcionar los medios necesarios para la muerte del paciente sin la intervención en el acto de personal sanitario. 

En mi opinión, la eutanasia debería ser un derecho recogido tras la primera petición del mismo derecho en la Constitución española para todo ciudadano  Espanyol que esté en pleno uso de sus capacidades mentales, requisito fundamental por tal de asegurar de manera libre, personal e inequívoca su derecho a la muerte digna, segura e indolora, características sin las cuales no concebiría la aplicación de este método. 

Sin embargo, no estoy a favor del suicidio asistido, en el qual se prescinde de la ejecución por parte de profesinoales del ámbito sanitario, ya que este ejerce un control en la dispensión y la aplicación del farmaco subministrado al paciente que posibilita llevar a cabo la acción, evitando así la creación de mercados secundarios exentos de control estatal, errores en el proceso o resultados adversos incompatibles con la idea central del texto; inducir una muerte digna, segura e indolora a cualquier ciudadano espanyol en su mayoría de edad y en pleno uso de sus capacidades mentales que así lo requiera indistintamente de su situación clínica o personal.